B, de creativitat

Escriure moltíssim [...] és un plaer, sobretot si hom té alguna cosa a dir.
Plaute (Sàrsina 254 aC - Roma 184 aC)
Notes disperses (1969)

S

abeu què comparteixen Lewis Carroll, John Ronald Reuel Tolkien i Joanne Kathleen Rowling? Doncs això mateix: la b de creativitat. Tots tres escriptors han imaginat per als seus lectors móns imaginaris on els seus personatges naixen, lluiten, abracen, estimen, mengen, somien, pateixen, confien, desperten, riuen, traeixen, escolten, odien, dormen, senten, comparteixen, cauen, ploren, guanyen, volen, oloren, coneixen, perden, aprenen, moren. I nosaltres amb ells.

Tots podem ser la nena Alícia passejant entre els Munchkins al món d’Oz; o el Hobbit Frodo Bolsón a la Terra Mitjana; o l’aprenent de mag Harry a Howgards. I és que aquests universos basats en l’eterna lluita entre allò que anomenem el bé i allò que anomenem el mal serveixen –i m’incloc- d’escapatòria de la crua realitat. Jo, com molts de vosaltres, m’estimo més creuar la porta dels al·lucinògens legals de les lletres, que d’altres. És una manera de fugir del dolor quan t’adones que allò que creies ja no és; i que les persones que eren, ja no hi són. I encara pitjor: que les que hi són, mai han estat.

Avui mateix sou capaços d’entrar en un món imaginari però real, on podríeu deixar explicat als altres què sentíeu acompanyant un lleó que vol ser valent o un homenot de llauna que vol tenir cor (http://blogofoz.blogspot.com). O com l’anell us apropava cada cop més al vostre costat fosc. O el dolor d’una cicatriu a la front. O, encara millor, un món nou sense terra, o sense cel, o sense aire... servirà sempre que sigui vostre, encara que sigui recòndit i secret, i no el vulgueu compartir.

La b és un recurs per provocar-vos, per fer-vos pensar contradictòriament i estimular la vostra creativitat. I tot això ve a col·lació perquè l’escriptura i la creativitat, juntes, tenen un nom propi de quatre lletres. Perquè totes les persones, fins i tot les de noranta-cinc anys (http://amis95.blogspot.com), tenim la possibilitat de crear un quadern de bitàcola personal, com un diari de viatge en el qual, com a capitans de la nostra pròpia vida i rumb, anem deixant registre d’allò que considerem més important, o més trivial. I és que l’Internet aquest està ple de portes.

En català hi ha una dita que diu que ‘cada porta té la seva clau’.
Suposo que només es tracta de trobar-la.
I escriure és una bona manera.
http://braelix.blogspot.com