Ahir em van dir que tenia un punt d'histrionisme... No tenia idea que volia dir aquesta paraula, tot i que semblava positiu. L'Eva m'ho va aclarir, explicant-me que és el fet de sentir-te protagoniste en un moment determinat, i en David va simplificar-m'ho com teatralitat.
Però la realitat dels diccionaris no deixa lloc per dubtes. M'estimo més no reproduir els significats...
Ara, ja en fred, m'adono que deu ser un quelcom (un mal!) genètic. De fet, les meves tietes Rosa i Sol, actuaven durant la guerra civil espanyola com a les 'Germanes Sol', a cabarets, sales de festa, com a la pel·lícula Casablanca. De fet, la meva tieta Sol està enterrada a Tànger, perquè va agafar unes febres i no s'en va sortir.
Però siguem positius. Explotem els nostres defectes convertint-los en virtuts... els nostres amics ja ens diran quines són les mides recomanades!
Fruïta de la passió
