Tenir quatre braços és un clar avantatge, però també és un trastorn. Com ho és perdre l'horemus quan, des de la distància que atorga la calma que segueix al temporal, contemples com de senzilla era la solució d'allò que et mullava sense possibilitat d'aixoplug. Això m'ha passat aquesta setmana.
Tenir por a demanar un suc de taronja o a pagar amb un bitllet de 20 o 50 euros són trastorns d'alguns dels meus companys de feina. A ells els hi dedico el més gran dels meus somriures i els hi dic que no tinguin por, que facin un enorme somriure i no permetin que res pertorbi la calma d'un moment d'esbarjo. Fem pinya, fem taronja.
Per cert, el Cirque du Solei torna a venir amb el seu espectacle delirium a finals de desembre. Per alguns mil-euristes com jo, pagar les entrades, també pot ser un transtorn :)
Bona nit!
Fruïta de la passió
